L’article exposa breument la història del nomenament d’intèrprets jurats en llengua castellana, així com les tres vies actualment existents per a l’obtenció del nomenament. Aquestes vies són els exàmens anuals del Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació, l’exempció d’examen per als llicenciats en traducció i interpretació, i la del reconeixement de títols professionals estrangers per a l’exercici de la professió d’intèrpret jurat a Espanya. Es fa especial èmfasi en la primera i segona via, i dins d’aquesta, en els aspectes administratius de la tramitació de l’expedient. Es presenta breument el registre d’intèrprets jurats en llengua castellana, habilitats per a tot el territori de l’Estat, que gestiona l’Oficina d’Interpretació de Llengües. Una sèrie de consideracions permeten conèixer millor el funcionament i l’organització del llistat d’intèrprets jurats que es posa a disposició del públic a través de la pàgina web del Ministeri. Aquest llistat és a la vegada una eina molt apreciada tant pels propis intèrprets jurats com per tots aquells que necessiten els serveis d’un intèrpret jurat. Finalment, la conclusió fa esment de l’important augment del nombre d’intèrprets jurats en els darrers anys, en haver-se passat d’una sola via per a obtenir el nomenament, a tres. Es subratlla que el Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació és competent en regular l’accés a la professió, però no ho és per a regular-ne l’exercici. Seria probablement desitjable obtenir una certa regulació en aquest sentit, però això va més enllà de l’àmbit del que pot fer l’esmentat ministeri.

This article discusses briefly the history of the certification of sworn Spanish-language interpreters and the three currently available ways of obtaining certification. They are: the annual Foreign Office (Ministerio de Asuntos Exteriores y Cooperación) examinations, the examination exemption for qualifying translation and interpreting graduates, and the validation of professional degrees earned abroad. Special attention is given to the first two, and in the second, the presentation of academic transcripts. We deal briefly with the  register of sworn Spanish-language interpreters authorized to practice throughout Spain, under the auspices of the Oficina de Interpretación de Lenguas, and accessible through the  website of the Ministerio de Asuntos Exteriores y de Cooperación. This list is important both for sworn interpreters and for persons or institutions seeking their services. Concluding remarks note a significant increase in the numbers of sworn interpreters in recent years given there are now three ways to obtain certification instead of just one. Moreover, although the Ministerio  regulates certification, its authority does not include regulating the profession itself. It may well be desirable that it do so, but such powers lie beyond its purview.