La Teoria Comunicativa de la Terminologia o TCT (Cabré, 1998), marc teòric en què s'inscriu aquest article, postula que les unitats terminològiques són unitats lèxiques de la llengua que, en un context comunicatiu especialitzat, adquireixen un valor semàntic i pragmàtic específic que els permet configurar-se com expressions lingüístiques que transmeten coneixement especialitzat. Aquesta visió de la terminologia, que no distingeix, doncs, entre paraules de la llengua comuna i termes especialitzats, permet explicar les relacions de la terminologia amb el lèxic general d'una llengua al mateix temps que permet donar compte de fenòmens obviats o oblidats en altres orientacions terminològiques.

Precisament en aquest article ens ocupem de la intersecció entre tres dels aspectes, a vegades deixats de banda en els estudis de terminologia: el discurs jurídic, la sinonímia i els verbs. Així doncs, iniciem una línia d'investigació que uneix l'estudi de la variació terminològica amb l'estudi de les unitats verbals en el marc de l'anàlisi del discurs jurídic.

A banda d'incrementar la comprensió del fenomen de la variació i del funcionament dels verbs especialitzats en discurs, volem que esta línia d'anàlisis ens permeti donar resposta a preguntes com les següents:

a) en quins aspectes és diferent la sinonímia dels verbs?, quines característiques semàntiques de les unitats verbals són diferents de les característiques semàntiques d'altres unitats, com per exemple les nominals?, en quin sentit verbs i noms tenen maneres diferents de significar, i de quina manera afecta les seves possibilitats de variació?

b) quines pistes d'anàlisi ens pot oferir l'estudi de la variació en els verbs?, des d'un punt de vista teòric, com pot contribuir a la definició de la noció de sinonímia i d'equivalència conceptual?, des d'un punt de vista metodològic, com pot contribuir al reconeixement de la relació de sinonímia i dels diferents graus de sinonímia?

Naturalment, en aquest article oferim només algunes primeres respostes i pistes per a respostes futures.

The Communicative Theory of Terminology (Cabré, 1998), theoretical framework where this paper is located, postulates that terminological units are lexical units of the language that, within a specialized communicative context, acquire a specific semantic and pragmatic value allowing them to be configured as linguistic expressions transmitting specialized knowledge. Therefore, this terminological view, not distinguishing between words of general language and specialized terms, allows us to explain the relations between terminology and the general lexicon of a language as well as to account for phenomena obviated or forgotten by other terminological perspectives. 

In this paper, we deal with the intersection between three of the aspects sometimes left aside in terminology studies: juridical discourse, synonymy and verbs. Therefore, we start a research path joining the study of terminological variation with the study of verbal units within the framework of juridical discourse analysis. 

Apart from increasing the comprehension of the variation phenomenon and of the use of specialized verbs in discourse, we want this path of analysis to offer us answers to the following questions: 

a) in which aspects is verb synonymy different?, which semantic features of verbal units are different from the semantic features of other units, for example noun units?, in which sense do verbs and nouns have different ways to signify, and in which way does this affect their variation possibilities? 

b) which analysis clues can the study of verb variation offer?, from a theoretical point of view, how can it contribute to the definition of the concepts of synonymy and conceptual equivalence?, from a methodological point of view, how can it contribute to the detection of synonymy relation and different synonymy levels? 

In this paper, we obviously only offer some first answers to that and clues for future ones.