El català jurídic existeix des de l'edat mitjana. De fet va néixer com a traducció dels textos jurídics redactats en llatí. En el seu origen el català jurídic es feia servir en institucions que eren multilingües (llatí, francès, aragonès, castellà…) a on els documents jurídics i administratius es redactaven normalment en una llengua i desprès es traduïen cap a les diferents llengües reconegudes com a oficials. Així va ser durant la vigència del comtat de Barcelona, la Corona d'Aragó i també durant el regnat dels Àustries a Espanya. A banda del català jurídic com a fruit de la traducció, la terminologia jurídica en català també va tenir un gran desenvolupament quan les institucions jurídiques catalanes tenien la capacitat de legislar i administrar el dret propi de Catalunya. Per això podem afirmar que el desenvolupament del català jurídic i dela terminologia jurídica van en paral·lel al reconeixement oficial de la llengua catalana per part de les institucions polítiques de l'Estat.

En aquest sentit la política de normalització lingüística seguida per la Generalitat ha afavorit l'ús del català jurídic sobretot per part de l'administració publica. Com hem vist en els últims anys s'ha estès molt l'ús del català en els organismes de l'administració publica autonòmica i se n'ha incrementat la presència en altres àmbits com ara els tribunals de justícia, registres públics, notaries, corporacions professionals, etc. En aquest procés de normalització la traducció hi ha tingut un paper destacat, atès que s'ha aconseguit mitjançant una feina intensa de traducció del castellà al català que ha propiciat l'elaboració de molts recursos terminològics bilingües castellà<> català.

Finalment, plantegem la necessitat de promoure l'elaboració de recursos terminològics multilingües atès el nombre de traductors que farien servir aquests tipus de recursos.

The Catalan legal language was born in the Middle Ages. In fact, the oldest texts are translations from Latin legal texts. In its origin, the Catalan legal language was used in thosemultilingual institutions where Latin, French, Aragonese and Castilian were spoken. Legal and administrative documents were written normally in one language and then latertranslated into the officially recognised languages. This was also the situation during the historical existence of the County of Barcelona, the Crown of Aragon and the Austrian Kingdom in Spain. Together with the use of legal Catalan in translations, legal terminology in Catalan also developed when the Catalan legal institutions had the power to legislate and administrate their own laws in Catalonia. This is why we believe that the development oflegal Catalan and legal terminology in Catalan runs parallel to the official recognition of the Catalan language by the political institutions in the Spanish State.

This policy of linguistic normalization, driven by Generalitat, has promoted the use of legal Catalan by public administrations. In recent years, the use of Catalan has spread in the public administration bodies of the autonomous government, and it has also increased its presence in other sectors such as the courts, public registries, corporations, etc. In this process of normalization, translation has played in important role, as this normalization has been achieved through massive translation work from Castilian into Catalan which has made necessary the elaboration of many bilingual terminological resources from Castilian into Catalan.

Finally, we defend the need for this elaboration of these multilingual terminological resources due to the huge number of translators who would use these resources.